Lluïsa Melgares
Regidora de Ciutadania i Migracions
Les lleis d’estrangeria actuals, amb els seus processos interminables i les seves barreres burocràtiques, són una mostra de com les estructures poden agreujar el dol i dificultar la integració.
Cada 18 de desembre, el Dia Internacional de les Persones Migrants ens convida a reflexionar sobre les històries que hi ha darrere de cada trajectòria migratòria. Són històries de coratge i esperança, però també de pèrdues, renúncies i lluites contra prejudicis, profundament arrelats a la nostra societat. Quan la meva família va deixar la seva terra natal, no només van canviar de paisatge, també van viure el dol d’abandonar una xarxa de vincles familiars, culturals i emocionals. En aquell moment, Terrassa els va oferir una nova llar, però el procés no va ser fàcil. El dol migratori és això: una pèrdua que afecta les arrels més profundes de la persona i que es viu amb intensitat, sovint en silenci.
Aquestes històries són molt més que trajectes geogràfics, són viatges plens de reptes, renúncies i esperances. Terrassa és terra de migrants, i com a filla de migrants, aquestes vivències també formen part de la meva història familiar i de la història familiar de gran part de la ciutadania de Terrassa.
Les persones que arriben al nostre país sovint han de fer front a una societat que les estigmatitza, un sistema que les invisibilitza i unes polítiques que perpetuen desigualtats. Les lleis d’estrangeria actuals, amb els seus processos interminables i les seves barreres burocràtiques, són una mostra de com les estructures poden agreujar el dol i dificultar la integració.
Migrar és un acte de valentia, però també és una suma d’històries de lluita contra els prejudicis. A això s’hi afegeix la càrrega de narratives racistes que criminalitzen i deshumanitzen les persones migrants. Com podem acceptar que les persones migrants siguin deshumanitzades amb etiquetes com “il·legal” o “mena”? Com permetem que narratives racistes es consolidin als nostres espais polítics i socials? Aquest no és només un problema d’unes quantes persones, és una qüestió de dignitat col·lectiva, i malauradament, sabem que aquest repte no és gens fàcil.
De fet, hi ha evidències que els discursos d’odi estan augmentant. Per això cal continuar treballant amb fermesa en els nostres compromisos per la igualtat i per evitar qualsevol forma de discriminació. El discurs d’odi només alimenta la intolerància i la polarització, mentre que les notícies falses distorsionen la realitat, fomenten l’odi, la por i la divisió, reforçant o creant estereotips i prejudicis infundats. Tinguem visió crítica amb la informació que consumim. Creem ponts i no murs.
Des de l’Ajuntament de Terrassa apostem per una ciutat de drets, una ciutat en què les persones es puguin desenvolupar de manera plena, de manera igualitària i sense discriminacions. Terrassa, igual que altres ciutats catalanes, és una ciutat diversa en molts aspectes.