Laura Rivas
4a Tinent d'alcalde de l'Àrea de Serveis Generals i Govern Obert
El 14 de desembre del 1990, l’Assemblea General de l’ONU va fixar l’1 d’octubre com el Dia Internacional de la Gent Gran a la Resolució 45/106.
Sovint no agrada que ens diguin que som persones grans. No obstant això, hauríem d’entendre que l’envelliment humà és un procés que consisteix a créixer i envellir al llarg de tota la vida i en el qual cap període o etapa es pot entendre prescindint dels seus orígens i de les seves conseqüències (Kail; Cavanaugh, 2011). Hi ha moltes creences edatistes que contaminen la visió que té la societat vers l’envelliment: es veu com un procés uniforme (és similar per a tothom), com un retorn a la infantesa (necessitat de protecció constant), es pensa que envellir genera tristor o que fer-se gran vol dir fer-se dependent o que, pel fet de fer-se gran, les persones perdem la capacitat d’aprendre o de poder canviar. És per això que és important recordar l’1 d’octubre, Dia Internacional de les Persones Grans, per centrar l’atenció en la importància d’aquesta etapa del cicle vital i de transformar aquesta mirada paternalista i homogeneïtzadora en un nou abordatge individual i col·lectiu que ens faciliti continuar amb els projectes de vida, més enllà dels rols laborals desenvolupats. A la nostra ciutat, ja fa molts anys que es va crear la regidoria per a la Promoció de la Gent Gran, que acompanya la constant evolució de les necessitats de les persones i impulsa la creació de projectes i recursos que puguin donar resposta, sempre de la mà de la ciutadania representada a través de les entitats i des de l’espai participatiu del Consell Municipal de la Gent Gran, òrgan que ha elaborat el Pla Local per a un Envelliment Integral (PLEIT) amb horitzó 2030, aprovat pel ple municipal el febrer del 2022 i concretat en accions vinculades a cada mandat. La jubilació ja no és un moment abrupte i temut en la majoria dels casos, sinó més aviat és una etapa desitjada perquè es viu com una oportunitat de desfer-se de l’obligació del treball i de recuperar aquest temps per fer el que ens agrada. El perill està a suplir unes obligacions per altres o a tornar a ocupar el temps, sense aturar-se a pensar si tot el que fem respon a un projecte vital que té sentit per a cadascú de nosaltres. D’altra banda, hem de tenir present que aquesta etapa vital s’ha allargat degut a l’augment de l’esperança de vida, passant de ser de 5-10 anys a 25-30 anys. Poden ser molts anys de la nostra vida en què podem decidir: aprendre, compartir coneixement, oferir suport social, construir ciutat, gaudir de la cultura i l’esport, fer d’avis i àvies, viatjar… o no fer res. També podem planificar quines cures voldrem rebre el dia que ho puguem necessitar, on ens agradaria envellir i amb qui; i gestionar els nostres propis recursos i els que ens ofereix l’entorn. Les persones som diverses i ens agrupem per interessos, no només per l’edat. S’estan iniciant cursos i tallers a la ciutat adreçats a persones de 60 i més anys, i també comença l’oferta adreçada a persones adultes des de molts centres públics i privats a la nostra ciutat. Alhora, a través de l’“Activa el més 60 al WhatsApp” i després de les vacances d’estiu, tornen una àmplia oferta d’activitats de tota mena i per a tots els públics a la nostra ciutat: culturals, esportives, formatives, etc. Treballem perquè els recursos relacionats amb les cures (places de residència, serveis a domicili…) millorin la seva oferta i vetllem perquè tot això sigui en un entorn de ciutat inclusiva i accessible, fent una ciutat amigable per a tothom. Des de l’Ajuntament, contribuïm a la prevenció del maltractament de les persones grans i impulsem projectes que donin resposta a la soledat no desitjada. Fomentem les relacions intergeneracionals i defensem els drets. Com a administració pública, reconeixem les persones grans i volem continuar construint conjuntament una ciutat on envellir amb qualitat i amb projectes vitals diversos. Fer-ho possible és un repte comú, per a tots i totes.